Mujeres trabajadoras contra un Walmart que ha cobrado una extraña vida propia

Barbara Ehrenreich · · · · ·

Revista Sin Permiso

03/04/11

¿Qué es Walmart , en un sentido estrictamente taxonómico? Atendiendo sólo a sus dimensiones, sería fácil tomarla por una nación: en 2001, sus ingresos anuales montaban tanto o más que los de 22 Estado nacionales. Si reuniéramos a todos sus empleados –sólo en los EEUU, 1,4 millones—, diríase que es una gran ciudad. Pero también cabe la posibilidad de ver a Walmart y a otras empresas de alcance planetario, no como conjuntos agregados de personas, sino como formas independientes de vida, como especies de superorganismos. Tal parece ser la conclusión de la decisión los decisión de Ciudadanos Unidos 2010, en la que la Corte Suprema de los EEUU, incurriendo en delirante antropomorfismo, resolvió que las grandes corporaciones empresariales son realmente personas y que, por lo mismo, gozan de libertad de expresión y del derecho de hacer contribuciones financieras ilimitadas a las campañas electorales. Dirán ustedes que la noción de personalidad ya se había visto degradada al punto de resultar irreconocible por lo actvistas "pro-vida" que la extendieron a células individuales como los zigotos. Pero la Corte debió pensar que sería discriminatorio atender a razones de volumen: si una célula microscópica puede ser una persona, ¿por qué no un brontosaurio, un tsunami o una empresa transnacional? Pero la defensa de Walmart ante una demanda colectiva que acusaba a la compañía de prácticas discriminatorias contra sus mujeres trabajadoras –Dukes v Walmart– arroja nueva luz sobre la biologíaa de las megaempresas privadas. La compañía arguye que con "siete divisiones, 41 regiones, 3.400 tiendas comeciales y más de un millón de empleados", las experiencias de los empleados individuales son demasiado distintas como para permitir jurídicamente una demanda "colectiva". Walmart, en otras palabras, es demasiado grande, demasiado multifacética y demasiado diversa como para poder ser jurídicamente demandada. Así pues, si Walmart es realmente una persona, es una persona sin sistema nervioso central, o al menos sin control central de las distintas partes de su cierpo. Existen personas así, lo admito de grado, pero –la cosa no ofrece duda— cuando la Corte Suprema declaró que las corporaciones empresariales eran personas, no se refería a "personas con enfermedades neuromusculares degenerativas agudas". Para quienes nunca han visitado un establecimiento de Walmart, diré que la empresa no es un conglomerado de boutiques gobernadas por divas egoístas. Todos y cada uno de los detalles, desde las políticas de personal hasta el equipo de útiles de cada planta, están dictados por el cuartel general de la empresa en Bentonville. Un ejemplo: en 2000, trabajé durante tres semanas en el departamento de ropa femenina de un Walmart. (Entre paréntesis: eso me permite ser ahora parte en la demanda colectiva contra Walmart por discriminación de género, aunque la posibilidad de una indemnización con una cifra de varios dígitos, creo, no ha influido en el juicio que de este asunto me he formado.) En el curso de mi trabajo, tuve ocasión de hacerle varias sugerencias a mi supervisor. Por ejemplo: que los pantalones vaqueros de talla extragrande no se exhibieran a ras de suelo, porque las mujeres de talla extragrande no podrían hacerse con ellos sin precisar ayuda para volver a levantarse. Buena idea, me dijo, pero corresponde a Betonville decidir dónde se ponen los vaqueros, y cualquier otro producto. Muchas cosas han cambiado desde que yo trabajé en Walmart. La compañía ha luchado por mejorar su tradicional imagen de empresa explotadora. Se ha empeñado en decir que promoverá a más mujeres. Pero una cosa que seguro que no ha hecho es reestructurarse como un colectivo anarquista. Betonville sigue imperando absolutamente tanto sobre los directores de los establecimientos como sobre los "asociados", el eufemístico término empleado por Walmart para referirse a sus siempre mal retribuidos trabajadores. De manera, pues, que si Walmart es una forma viva, es de una especie inclasificable. Come, devorando ciudad tras ciudad, a veces mutando el nombre: Walmex en México, Asda en el Reino Unido. Sin embargo, en la defensa presentada en el pleito Dukes vs. Walmart, Walmart alega no tener idea de lo que está haciendo. Eso podría ser una metáfora del capitalismo, o un indicio de que está en curso una invasión alienígena exitosa. Lo único seguro es que, si la Corte Suprema resuelve a favor de Walmart, experimentaremos una proliferación de esas criaturas: "personas" monstruosamente sobredimensionadas que insisten en su incapacidad para controlar sus acciones. Barbara Ehrenreich es la presidente de la "United Professionals" y autora, recientemente, de This Land Is Their Land: Reports From a Divided Nation. Traducción para www.sinpermiso.info: Casiopea Altisench

La gran feminista y laicista egipcia Nawal El Saadawi electrifica a su auditorio en Nueva York vinculando feminismo, democracia e igualdad económica

Nawal al Saadawi · Lynn Parramore · · · ·

20/03/11

Tiene cerca de 80 años, peinado hacia atrás su blanco pelo, descubriendo un rostro tan radiante como seductor. Ha sido censurada, perseguida, amenazada, transterrada, sometida a fatwah y encarcelada. Su clítoris le fue sajado a la edad de 6 años, y escribió sus memorias sobre un rollo de papel higiénico mientras estaba en la cárcel por atreverse a escribir abiertamente sobre sexualidad femenina. Estas últimas semanas se plantó día tras día en la Plaza Tahrir durante el levantamiento popular egipcio, animando la protesta y albergando en su propia casa a los manifestantes. Leer el artículo completo en la revista Sin Permiso. ..

Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

El Centre d'Informació i Recursos per a les Dones és un servei municipal i gratuït per la promoció social de les dones a nivell individual, grupal i comunitari, amb la finalitat de contribuir a l’eradicació de les desigualtats per raó de gènere a la societat contemporània.

Serveis:

Biblioteca: Podeu consultar els títols inclosos en el fons documental del CIRD, accedint al Catàleg Col·lectiu de la Biblioteca General de l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha servei de préstec de llibres i de vídeos, i s'elabora periòdicament un llistat de les novetats bibliogràfiques.

Hemeroteca: El fons de l'hemeroteca apareix relacionat en el catàleg de publicacions periòdiques de la Xarxa estatal de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones, i es pot consultar al CIRD. El fons de dossiers i notícies de premsa està organitzat en els següents apartats: biografies, cultura, esport, feminisme, història, formes de vida, salut, treball, dret, crims contra les dones, política, societat i congressos.

Videoteca: El catàleg de vídeos del CIRD es completa amb el catàleg del fons videogràfic de Drac Màgic.

Usuàries:El Centre de Documentació està obert al públic en general. S'adreça especialment als i a les professionals que treballen en l'àmbit de les dones, a les investigadores, i als grups i entitats de dones de Barcelona.

Adreça
Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona,
T. 932 850 357
A/e: cird@bcn.cat www.bcn.cat/dones
Blog: http://cirdones.blogspot.com/
.

La revolución feminista de Oriente Medio

Naomi Wolf

OXFORD – Entre los estereotipos occidentales más prevalecientes sobre los países musulmanes están aquellos que tienen que ver con las mujeres musulmanas: de ojos grandes e inocentes, cubiertas con un velo, sumisas, exóticamente silenciosas, habitantes vaporosas de harems imaginados, encerradas detrás de rígidos roles de género. Ahora bien, ¿dónde estaban estas mujeres en Túnez y Egipto?

En ambos países, las manifestantes mujeres no tenían nada que ver con el estereotipo occidental: estaban al frente y en el centro, en videos de noticias y en foros de Facebook, y hasta entre los cabecillas. En la Plaza Tahrir de Egipto, voluntarias mujeres, algunas acompañadas por niños, trabajaron tenazmente para respaldar a los manifestantes –ayudando con la seguridad, las comunicaciones y el refugio-. Muchos comentaristas le atribuyeron a la gran cantidad de mujeres y niños el notable espíritu pacífico generalizado de los manifestantes frente a las graves provocaciones.

Para ver el artículo completo pinchar aquí via Project Sindicate. A world of Ideas

Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

Recomiendo este vídeo. Se puede escuchar en inglés con subtítulos.




Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

Jornada commemorativa del dia de les dones 8 de març de 2011

“MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
EN UN MÓN GLOBALITZAT”

A vegades les normes i les polítiques públiques que se’n deriven silencien o ignoren les situacions de subordinació i explotació de les dones que pertanyen a cultures minoritàries com poden ser les dones d'ètnia gitana o les dones de col·lectius migrants. Aquesta situació comporta, en ocasions, exclusions múltiples en el sí de la societat.

El Seminari “MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN UN MÓN GLOBALITZAT” pretén analitzar les possibles vies de prevenció i reparació de situacions que vulneren els drets fonamentals de les dones i, en particular, d’aquelles dones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat per la seva condició de persones immigrades. Amb aquest objectiu es considera indispensable comptar no només amb la visió que des d’occident es pot tenir dels fenòmens estudiats sinó, a més, comptar amb l’anàlisi actual i directa de les diferències entre homes i dones que es produeixen en la cultura d’- origen i que, en el seu cas, es poden veure agreujades en les societats d’acollida.
Aquesta activitat està organitzada pel Grup “el dret amb les dones” conformat per professores i investigadores de la Facultat de Dret, en el marc del projecte dret al Dret. El nostre equip es va constituir al 2006 i té la voluntat de introduir la perspectiva de gènere a la nostra Facultat. Així, a través de diferents iniciatives, el dret amb les dones hem treballat la relació dones-dret respecte a qüestions jurídiques que plantegen actualment alguns dels dilemes més controvertits a les societats occidentals, així com alguns dels temes més debatuts als moviments feministes contemporanis: igualtat efectiva dona-home, tutela dels fills, conciliació de la vida personal i laboral, i entre d’altres, la violència de gènere.

Els drets de les dones al 2010

Escrit per Núria Pumar i Argèlia Queralt. IDHC.* dijous, 30 de desembre de 2010 12:43

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

(Publicat originalment a La Independent.)

Els reptes pendents a Catalunya, l'Estat espanyol, Europa i el món

Las estadístiques de Nacions Unides revelen, any rera any, el desigual repartiment de béns i drets al món entre dones i homes, desigualtat que s'ha accentuat amb la crisi econòmica actual. L'últim informe sobre la situació de les dones al món, del 2010 (World’s Women 2010), si bé mostra que les desigualtats entre homes i dones han disminuït lleugerement en educació, sanitat i participació en el mercat de treball, posa en evidència que ser dona multiplica les possibilitats de ser pobre, sobretot si s'hi afegeixen altres factors,com la vellesa o haver de mantenir familiars dependents. A més, les dones continuen essent majoria en les feines més mal remunerades i en els sectors informals de l'economia.

En aquest context destaquem dos problemes globals que afecten les dones de tot el món i, per tant, també les dones que viuen al nostre país: la violència de gènere i el desequilibri en l'exercici del poder, és a dir, l'absència de participació de les dones en decisions que els afecten, tant en el pla polític com en l'econòmic.

Violència de gènere

Al 2004 es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere, pionera a Europa, que va donar visibilitat a un problema que fins fa pocs anys era desatès pels poders públics, per considerar-lo circumscrit a l'esfera privada de les persones. La llei ofereix una protecció integral a les dones afectades per aquestes conductes violentes i inclou mesures específiques en diferents àmbits, com el policial, judicial, laboral i de protecció social.

Malauradament, les xifres de dones assassinades per les seves parelles o exparelles no disminueixen (a 21 de desembre de 2010, segons dades de l'Observatori estatal de la Violència de Gènere, han estat assassinades 71 dones). Aquestes dades evidencien que la llei integral, tot i que necessària, no és suficient perquè cal un canvi en les pautes culturals i educatives, com recentment ha posat de manifest la primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, realitzada per la Generalitat.

Desequilibri en l'exercici del poder

Quant a la participació política de les dones a l'Estat espanyol, les dades permeten ser una mica optimistes. Així, es manté l'augment del nombre de dones que participen als òrgans de representació política; concretament, el nombre de diputades i de senadores en aquesta legislatura, segons dades de l'Institut Català de les Dones, se situen en un 34,5% i un 30,4% respectivament, xifra que supera de bon tros la de la legislatura de 1982-1986, amb una mitjana del 5%. En qualsevol cas, aquests percentatges queden encara lluny de la representació equilibrada que es va marcar la Llei Orgànica d'Igualtat efectiva entre homes i dones de l'any 2007. En els parlaments de les comunitats autònomes el balanç és més favorable, perquè, en la majoria, la presència de diputades supera el 40%. A l'empresa privada, en canvi, la situació és ben diferent: les dones continuen essent una minoria clara en els centres de decisió econòmica.

Drets socials i laborals. Dones immigrants

La crisi econòmica actual i la retallada de drets socials i laborals que han adoptat la majoria de governs per a fer-hi front ha representat un balanç negatiu per a les polítiques d'igualtat i ha afectat de manera molt negativa els grups socials més desafavorits, entre els quals, el de les immigrants. El fenomen migratori global ha afavorit que un gran nombre de dones estrangeres que viuen en situació irregular a l'Estat espanyol siguin objecte de tràfic per part de màfies internacionals, i també que es portin a terme pràctiques que estan penalitzades per atemptar contra els drets bàsics de la dona, com ara la mutilació genital.

En els últims mesos, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'aprovació de normatives polèmiques que prohibeixen portar el vel integral (nikab o burka) als espais públics d'algunes poblacions de Catalunya i Andalusia. Ara no és el moment d'entrar a fons en una qüestió intercultural tan complexa i tan sensible socialment. Pensem, en tot cas, que abans d'emprendre qualsevol política al respecte, aquesta és una qüestió sobre la qual hi ha d'haver un debat i una reflexió per part de la ciutadania i les institucions, i que qualsevol política ha de tenir en compte tots els interessos en joc, i molt especialment, el de les dones afectades, per tal de facilitar la seva integració social i, no, en canvi, forçar-ne l'exclosió.

*Argèlia Queralt és membre de la Junta directiva de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professora de la Universitat de Barcelona, i Núria Pumar és professora de la Universitat de Barcelona.