SEMINARI: L’assetjament sexual i per rao de sexe

PRESENTACIÓ

La violència de gènere està present en tots els àmbits de la vida social i l’àmbit universitari no és una excepció. En resposta a aquesta realitat nombroses Universitats de prestigi internacional americanes i europees han adoptat mesures per tal de prevenir i solucionar aquests conflictes.
Amb el Protocol sobre la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe, la Facultat de Dret vol avançar en el seu compromís en la eradicació de la violència de gènere en l’àmbit universitari. La Facultat de Dret no admetrà ni considerarà justificades en cap cas les conductes d’assetjament sexual o d’assetjament per raó de sexe que es produeixin entre persones que estudien o treballen a la Facultat de Dret.
Aquest protocol ha de servir per prevenir, identificar i donar resposta a les conductes d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe així com per a aclarir els models d’actuació i les competències de les persones i/o òrgans implicats quan es detectin aquestes situacions a la Facultat de Dret, sens perjudici de les actuacions que es puguin emprendre en d’altres àmbits”.

Programa

9:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA I DEL PROTOCOL DE LA FACULTAT DE DRET

Dr. Enoch Albertí, Degà de la Facultat de Dret.
Dra. Mª Antònia Pujol, Unitat d’igualtat en la UB.
Dra. Ana Sánchez Urrutia, Grup Dret amb les Dones.
Dr. Antonio Madrid, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Dret.

10:00 PONÈNCIA GENERAL: “ASSETJAMENT CONTRA LES DONES”

Modera: Dra. Victoria Berzosa, Professora titular de Dret processal, UB
Ponència general, a càrrec de Sra. Aida Ruiz, Directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i Professora associada Dret del Treball i la Seguretat Social, a la Universitat Pompeu Fabra.

12:00 TAULA RODONA
Modera: Dra. Ana Sánchez, professora titular de Dret Constitucional, UB.
Assetjament en l’àmbit universitari: Dra. Lidia Puigverd, Professora de Teoria Sociològica, UB, i investigadora de CREA.
La prevenció dels riscos psicosocials a la UB: Sr. Pedro Moreno, cap de l’OSSMA.
Els protocols contra l’assetjament a la Facultat de Dret: dra. Argelia Queralt, Professora de Dret Constitucional, UB.

Organitza: Comissió d’Igualtat de la Facultat de Dret i Grup “el dret amb les dones” de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
(responsable de l’activitat, Argelia Queralt, Dpt. de Dret Constitucional i Ciència política, aqueralt@ub.edu).

Amb la col•laboració de:
Institut Català de la Dona
Escola de Postgrau de la Facultat de Dret, UB
Lloc de celebració: Saló de Graus

8 de març de 2012

Mujeres trabajadoras contra un Walmart que ha cobrado una extraña vida propia

Barbara Ehrenreich · · · · ·

Revista Sin Permiso

03/04/11

¿Qué es Walmart , en un sentido estrictamente taxonómico? Atendiendo sólo a sus dimensiones, sería fácil tomarla por una nación: en 2001, sus ingresos anuales montaban tanto o más que los de 22 Estado nacionales. Si reuniéramos a todos sus empleados –sólo en los EEUU, 1,4 millones—, diríase que es una gran ciudad. Pero también cabe la posibilidad de ver a Walmart y a otras empresas de alcance planetario, no como conjuntos agregados de personas, sino como formas independientes de vida, como especies de superorganismos. Tal parece ser la conclusión de la decisión los decisión de Ciudadanos Unidos 2010, en la que la Corte Suprema de los EEUU, incurriendo en delirante antropomorfismo, resolvió que las grandes corporaciones empresariales son realmente personas y que, por lo mismo, gozan de libertad de expresión y del derecho de hacer contribuciones financieras ilimitadas a las campañas electorales. Dirán ustedes que la noción de personalidad ya se había visto degradada al punto de resultar irreconocible por lo actvistas "pro-vida" que la extendieron a células individuales como los zigotos. Pero la Corte debió pensar que sería discriminatorio atender a razones de volumen: si una célula microscópica puede ser una persona, ¿por qué no un brontosaurio, un tsunami o una empresa transnacional? Pero la defensa de Walmart ante una demanda colectiva que acusaba a la compañía de prácticas discriminatorias contra sus mujeres trabajadoras –Dukes v Walmart– arroja nueva luz sobre la biologíaa de las megaempresas privadas. La compañía arguye que con "siete divisiones, 41 regiones, 3.400 tiendas comeciales y más de un millón de empleados", las experiencias de los empleados individuales son demasiado distintas como para permitir jurídicamente una demanda "colectiva". Walmart, en otras palabras, es demasiado grande, demasiado multifacética y demasiado diversa como para poder ser jurídicamente demandada. Así pues, si Walmart es realmente una persona, es una persona sin sistema nervioso central, o al menos sin control central de las distintas partes de su cierpo. Existen personas así, lo admito de grado, pero –la cosa no ofrece duda— cuando la Corte Suprema declaró que las corporaciones empresariales eran personas, no se refería a "personas con enfermedades neuromusculares degenerativas agudas". Para quienes nunca han visitado un establecimiento de Walmart, diré que la empresa no es un conglomerado de boutiques gobernadas por divas egoístas. Todos y cada uno de los detalles, desde las políticas de personal hasta el equipo de útiles de cada planta, están dictados por el cuartel general de la empresa en Bentonville. Un ejemplo: en 2000, trabajé durante tres semanas en el departamento de ropa femenina de un Walmart. (Entre paréntesis: eso me permite ser ahora parte en la demanda colectiva contra Walmart por discriminación de género, aunque la posibilidad de una indemnización con una cifra de varios dígitos, creo, no ha influido en el juicio que de este asunto me he formado.) En el curso de mi trabajo, tuve ocasión de hacerle varias sugerencias a mi supervisor. Por ejemplo: que los pantalones vaqueros de talla extragrande no se exhibieran a ras de suelo, porque las mujeres de talla extragrande no podrían hacerse con ellos sin precisar ayuda para volver a levantarse. Buena idea, me dijo, pero corresponde a Betonville decidir dónde se ponen los vaqueros, y cualquier otro producto. Muchas cosas han cambiado desde que yo trabajé en Walmart. La compañía ha luchado por mejorar su tradicional imagen de empresa explotadora. Se ha empeñado en decir que promoverá a más mujeres. Pero una cosa que seguro que no ha hecho es reestructurarse como un colectivo anarquista. Betonville sigue imperando absolutamente tanto sobre los directores de los establecimientos como sobre los "asociados", el eufemístico término empleado por Walmart para referirse a sus siempre mal retribuidos trabajadores. De manera, pues, que si Walmart es una forma viva, es de una especie inclasificable. Come, devorando ciudad tras ciudad, a veces mutando el nombre: Walmex en México, Asda en el Reino Unido. Sin embargo, en la defensa presentada en el pleito Dukes vs. Walmart, Walmart alega no tener idea de lo que está haciendo. Eso podría ser una metáfora del capitalismo, o un indicio de que está en curso una invasión alienígena exitosa. Lo único seguro es que, si la Corte Suprema resuelve a favor de Walmart, experimentaremos una proliferación de esas criaturas: "personas" monstruosamente sobredimensionadas que insisten en su incapacidad para controlar sus acciones. Barbara Ehrenreich es la presidente de la "United Professionals" y autora, recientemente, de This Land Is Their Land: Reports From a Divided Nation. Traducción para www.sinpermiso.info: Casiopea Altisench

Centre d'Informació i Recursos per a les Dones

El Centre d'Informació i Recursos per a les Dones és un servei municipal i gratuït per la promoció social de les dones a nivell individual, grupal i comunitari, amb la finalitat de contribuir a l’eradicació de les desigualtats per raó de gènere a la societat contemporània.

Serveis:

Biblioteca: Podeu consultar els títols inclosos en el fons documental del CIRD, accedint al Catàleg Col·lectiu de la Biblioteca General de l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha servei de préstec de llibres i de vídeos, i s'elabora periòdicament un llistat de les novetats bibliogràfiques.

Hemeroteca: El fons de l'hemeroteca apareix relacionat en el catàleg de publicacions periòdiques de la Xarxa estatal de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones, i es pot consultar al CIRD. El fons de dossiers i notícies de premsa està organitzat en els següents apartats: biografies, cultura, esport, feminisme, història, formes de vida, salut, treball, dret, crims contra les dones, política, societat i congressos.

Videoteca: El catàleg de vídeos del CIRD es completa amb el catàleg del fons videogràfic de Drac Màgic.

Usuàries:El Centre de Documentació està obert al públic en general. S'adreça especialment als i a les professionals que treballen en l'àmbit de les dones, a les investigadores, i als grups i entitats de dones de Barcelona.

Adreça
Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona,
T. 932 850 357
A/e: cird@bcn.cat www.bcn.cat/dones
Blog: http://cirdones.blogspot.com/
.

La revolución feminista de Oriente Medio

Naomi Wolf

OXFORD – Entre los estereotipos occidentales más prevalecientes sobre los países musulmanes están aquellos que tienen que ver con las mujeres musulmanas: de ojos grandes e inocentes, cubiertas con un velo, sumisas, exóticamente silenciosas, habitantes vaporosas de harems imaginados, encerradas detrás de rígidos roles de género. Ahora bien, ¿dónde estaban estas mujeres en Túnez y Egipto?

En ambos países, las manifestantes mujeres no tenían nada que ver con el estereotipo occidental: estaban al frente y en el centro, en videos de noticias y en foros de Facebook, y hasta entre los cabecillas. En la Plaza Tahrir de Egipto, voluntarias mujeres, algunas acompañadas por niños, trabajaron tenazmente para respaldar a los manifestantes –ayudando con la seguridad, las comunicaciones y el refugio-. Muchos comentaristas le atribuyeron a la gran cantidad de mujeres y niños el notable espíritu pacífico generalizado de los manifestantes frente a las graves provocaciones.

Para ver el artículo completo pinchar aquí via Project Sindicate. A world of Ideas

Jornada commemorativa del dia de les dones 8 de març de 2011

“MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
EN UN MÓN GLOBALITZAT”

A vegades les normes i les polítiques públiques que se’n deriven silencien o ignoren les situacions de subordinació i explotació de les dones que pertanyen a cultures minoritàries com poden ser les dones d'ètnia gitana o les dones de col·lectius migrants. Aquesta situació comporta, en ocasions, exclusions múltiples en el sí de la societat.

El Seminari “MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN UN MÓN GLOBALITZAT” pretén analitzar les possibles vies de prevenció i reparació de situacions que vulneren els drets fonamentals de les dones i, en particular, d’aquelles dones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat per la seva condició de persones immigrades. Amb aquest objectiu es considera indispensable comptar no només amb la visió que des d’occident es pot tenir dels fenòmens estudiats sinó, a més, comptar amb l’anàlisi actual i directa de les diferències entre homes i dones que es produeixen en la cultura d’- origen i que, en el seu cas, es poden veure agreujades en les societats d’acollida.
Aquesta activitat està organitzada pel Grup “el dret amb les dones” conformat per professores i investigadores de la Facultat de Dret, en el marc del projecte dret al Dret. El nostre equip es va constituir al 2006 i té la voluntat de introduir la perspectiva de gènere a la nostra Facultat. Així, a través de diferents iniciatives, el dret amb les dones hem treballat la relació dones-dret respecte a qüestions jurídiques que plantegen actualment alguns dels dilemes més controvertits a les societats occidentals, així com alguns dels temes més debatuts als moviments feministes contemporanis: igualtat efectiva dona-home, tutela dels fills, conciliació de la vida personal i laboral, i entre d’altres, la violència de gènere.

Dones i Cinema: De Hair a Rambo. La fallida d’un nou model masculí

Si bé és veritat que, als EEUU dels anys 70, la lluita a favor de la igualtat entre homes i dones dins dels moviments contraculturals es va veure afavorida per la consolidació del “Women’s Liberation Movement”, també ho és que la centralitat d’aquesta lluita va provocar una de les més ferotges lluites intestines en aquests moviments. Ni tan sols la lluita contra la guerra a Vietnam va aconseguir reconciliar els interessos dels dos grups. Al contrari, va polaritzar encara més les posicions de les/els feministes i els seus detractors. Molts homes del moviment, donat que eren els únics que es veien directament afectats pel sistema de reclutament i pel combat, actuaven com a únics protagonistes legítims de les protestes contra la guerra, i relegaven a les dones a un paper secundari. D’altres, en canvi, veien en la causa feminista l’instrument més eficaç per articular la lluita contra la ideologia masclista i patriotera que havia conduït als EEUU a la guerra i n’adoptaren el discurs i el programa polític. Aquests darrers começaren un procés de formulació de nous models masculins allunyats dels esmentats discursos hegemònics.

En aquesta sessió, es proposa un recorregut per pel·lícules sobre la guerra americana a Vietnam amb el que s’espera il·lustrar la transició d’un primer moment en què s’intenta repensar el model patriarcal de masculinitat i proposar-ne de nous a un segon moment de “re-inscripció” de la “masculinitat imperial” durant la revolució conservadora del president Reagan.

Acte Institucional de commemoració del 8 de març Universitat de Barcelona.

Conferència a càrrec de la professora Cristina Alsina sobre Dones i Cinema, dijous 13 de març a les 17h

(Noticia publicada a la web de la Universitat de Barcelona)

Dones, prostitució i treball sexual

En motiu de la diada del 8 de març, el Grup Dones i Drets, de la UAB i el grup ANTÍGONA, han organitzat unes jornades on es debatran i s'analitzaran diferents aspectes del món de la prostitució. Emmarcat dins DE les VI Jornades del grup organitzador, "Dones, prostitució i treball sexual", pretén oferir un ventall de conferències, taules rodones, col·loquis i debats al voltant d'aquesta temàtica.

Les jornades s'iniciaran el matí del 3 de març, i s'allargaran fins a la tarda del dimecres dia 5. La inauguració anirà a càrrec de Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de les Dones, i la resta de ponències i debats comptaran amb la presència i participació d'expertes en els drets de les dones i en l'anàlisi de la situació de les prostitutes. Alguns dels temes que s'hi tractaran seran la criminalització de la prostitució, la seva perspectiva històrica, la relació que existeix entre prostitució i immigració, etc.

Aquestes jornades tindran lloc a l'aula magna de la Facultat de Dret. Per consultar el calendari d'actes complet cliqueu aquí.

(noticia publicada a la web de la UAB)