dilluns, 21 de març del 2011

La gran feminista y laicista egipcia Nawal El Saadawi electrifica a su auditorio en Nueva York vinculando feminismo, democracia e igualdad económica



Nawal al Saadawi · Lynn Parramore · · · ·
20/03/11


Tiene cerca de 80 años, peinado hacia atrás su blanco pelo, descubriendo un rostro tan radiante como seductor.

Ha sido censurada, perseguida, amenazada, transterrada, sometida a fatwah y encarcelada.

Su clítoris le fue sajado a la edad de 6 años, y escribió sus memorias sobre un rollo de papel higiénico mientras estaba en la cárcel por atreverse a escribir abiertamente sobre sexualidad femenina.

Estas últimas semanas se plantó día tras día en la Plaza Tahrir durante el levantamiento popular egipcio, animando la protesta y albergando en su propia casa a los manifestantes.


Leer el artículo completo en la revista Sin Permiso.


..

dijous, 17 de març del 2011

Centre d'Informació i Recursos per a les Dones


El Centre d'Informació i Recursos per a les Dones és un servei municipal i gratuït per la promoció social de les dones a nivell individual, grupal i comunitari, amb la finalitat de contribuir a l’eradicació de les desigualtats per raó de gènere a la societat contemporània.

Serveis:


Biblioteca: Podeu consultar els títols inclosos en el fons documental del CIRD, accedint al Catàleg Col·lectiu de la Biblioteca General de l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha servei de préstec de llibres i de vídeos, i s'elabora periòdicament un llistat de les novetats bibliogràfiques.

Hemeroteca
: El fons de l'hemeroteca apareix relacionat en el catàleg de publicacions periòdiques de la Xarxa estatal de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones, i es pot consultar al CIRD. El fons de dossiers i notícies de premsa està organitzat en els següents apartats: biografies, cultura, esport, feminisme, història, formes de vida, salut, treball, dret, crims contra les dones, política, societat i congressos.

Videoteca: El catàleg de vídeos del CIRD es completa amb el catàleg del fons videogràfic de Drac Màgic.

Usuàries:
El Centre de Documentació està obert al públic en general. S'adreça especialment als i a les professionals que treballen en l'àmbit de les dones, a les investigadores, i als grups i entitats de dones de Barcelona.

Adreça
Camèlies, 36-38. 08024 Barcelona,
T. 932 850 357
A/e: cird@bcn.cat www.bcn.cat/dones
Blog: http://cirdones.blogspot.com/
.

dissabte, 12 de març del 2011

La revolución feminista de Oriente Medio

Naomi Wolf


OXFORD – Entre los estereotipos occidentales más prevalecientes sobre los países musulmanes están aquellos que tienen que ver con las mujeres musulmanas: de ojos grandes e inocentes, cubiertas con un velo, sumisas, exóticamente silenciosas, habitantes vaporosas de harems imaginados, encerradas detrás de rígidos roles de género. Ahora bien, ¿dónde estaban estas mujeres en Túnez y Egipto?

En ambos países, las manifestantes mujeres no tenían nada que ver con el estereotipo occidental: estaban al frente y en el centro, en videos de noticias y en foros de Facebook, y hasta entre los cabecillas. En la Plaza Tahrir de Egipto, voluntarias mujeres, algunas acompañadas por niños, trabajaron tenazmente para respaldar a los manifestantes –ayudando con la seguridad, las comunicaciones y el refugio-. Muchos comentaristas le atribuyeron a la gran cantidad de mujeres y niños el notable espíritu pacífico generalizado de los manifestantes frente a las graves provocaciones.


Para ver el artículo completo pinchar aquí via Project Sindicate. A world of Ideas

divendres, 11 de març del 2011

Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

Recomiendo este vídeo. Se puede escuchar en inglés con subtítulos.




Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

dijous, 3 de març del 2011

Jornada commemorativa del dia de les dones 8 de març de 2011


“MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
EN UN MÓN GLOBALITZAT”

A vegades les normes i les polítiques públiques que se’n deriven silencien o ignoren les situacions de subordinació i explotació de les dones que pertanyen a cultures minoritàries com poden ser les dones d'ètnia gitana o les dones de col·lectius migrants. Aquesta situació comporta, en ocasions, exclusions múltiples en el sí de la societat.

El Seminari “MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN UN MÓN GLOBALITZAT” pretén analitzar les possibles vies de prevenció i reparació de situacions que vulneren els drets fonamentals de les dones i, en particular, d’aquelles dones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat per la seva condició de persones immigrades. Amb aquest objectiu es considera indispensable comptar no només amb la visió que des d’occident es pot tenir dels fenòmens estudiats sinó, a més, comptar amb l’anàlisi actual i directa de les diferències entre homes i dones que es produeixen en la cultura d’- origen i que, en el seu cas, es poden veure agreujades en les societats d’acollida.
Aquesta activitat està organitzada pel Grup “el dret amb les dones” conformat per professores i investigadores de la Facultat de Dret, en el marc del projecte dret al Dret. El nostre equip es va constituir al 2006 i té la voluntat de introduir la perspectiva de gènere a la nostra Facultat. Així, a través de diferents iniciatives, el dret amb les dones hem treballat la relació dones-dret respecte a qüestions jurídiques que plantegen actualment alguns dels dilemes més controvertits a les societats occidentals, així com alguns dels temes més debatuts als moviments feministes contemporanis: igualtat efectiva dona-home, tutela dels fills, conciliació de la vida personal i laboral, i entre d’altres, la violència de gènere.

dijous, 13 de gener del 2011

Els drets de les dones al 2010

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

(Publicat originalment a La Independent.)

Els reptes pendents a Catalunya, l'Estat espanyol, Europa i el món

avortament

Las estadístiques de Nacions Unides revelen, any rera any, el desigual repartiment de béns i drets al món entre dones i homes, desigualtat que s'ha accentuat amb la crisi econòmica actual. L'últim informe sobre la situació de les dones al món, del 2010 (World’s Women 2010), si bé mostra que les desigualtats entre homes i dones han disminuït lleugerement en educació, sanitat i participació en el mercat de treball, posa en evidència que ser dona multiplica les possibilitats de ser pobre, sobretot si s'hi afegeixen altres factors,com la vellesa o haver de mantenir familiars dependents. A més, les dones continuen essent majoria en les feines més mal remunerades i en els sectors informals de l'economia.

En aquest context destaquem dos problemes globals que afecten les dones de tot el món i, per tant, també les dones que viuen al nostre país: la violència de gènere i el desequilibri en l'exercici del poder, és a dir, l'absència de participació de les dones en decisions que els afecten, tant en el pla polític com en l'econòmic.


Violència de gènere


Al 2004 es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere, pionera a Europa, que va donar visibilitat a un problema que fins fa pocs anys era desatès pels poders públics, per considerar-lo circumscrit a l'esfera privada de les persones. La llei ofereix una protecció integral a les dones afectades per aquestes conductes violentes i inclou mesures específiques en diferents àmbits, com el policial, judicial, laboral i de protecció social.

Malauradament, les xifres de dones assassinades per les seves parelles o exparelles no disminueixen (a 21 de desembre de 2010, segons dades de l'Observatori estatal de la Violència de Gènere, han estat assassinades 71 dones). Aquestes dades evidencien que la llei integral, tot i que necessària, no és suficient perquè cal un canvi en les pautes culturals i educatives, com recentment ha posat de manifest la primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, realitzada per la Generalitat.


Desequilibri en l'exercici del poder

Quant a la participació política de les dones a l'Estat espanyol, les dades permeten ser una mica optimistes. Així, es manté l'augment del nombre de dones que participen als òrgans de representació política; concretament, el nombre de diputades i de senadores en aquesta legislatura, segons dades de l'Institut Català de les Dones, se situen en un 34,5% i un 30,4% respectivament, xifra que supera de bon tros la de la legislatura de 1982-1986, amb una mitjana del 5%. En qualsevol cas, aquests percentatges queden encara lluny de la representació equilibrada que es va marcar la Llei Orgànica d'Igualtat efectiva entre homes i dones de l'any 2007. En els parlaments de les comunitats autònomes el balanç és més favorable, perquè, en la majoria, la presència de diputades supera el 40%. A l'empresa privada, en canvi, la situació és ben diferent: les dones continuen essent una minoria clara en els centres de decisió econòmica.


Drets socials i laborals. Dones immigrants


La crisi econòmica actual i la retallada de drets socials i laborals que han adoptat la majoria de governs per a fer-hi front ha representat un balanç negatiu per a les polítiques d'igualtat i ha afectat de manera molt negativa els grups socials més desafavorits, entre els quals, el de les immigrants. El fenomen migratori global ha afavorit que un gran nombre de dones estrangeres que viuen en situació irregular a l'Estat espanyol siguin objecte de tràfic per part de màfies internacionals, i també que es portin a terme pràctiques que estan penalitzades per atemptar contra els drets bàsics de la dona, com ara la mutilació genital.

En els últims mesos, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'aprovació de normatives polèmiques que prohibeixen portar el vel integral (nikab o burka) als espais públics d'algunes poblacions de Catalunya i Andalusia. Ara no és el moment d'entrar a fons en una qüestió intercultural tan complexa i tan sensible socialment. Pensem, en tot cas, que abans d'emprendre qualsevol política al respecte, aquesta és una qüestió sobre la qual hi ha d'haver un debat i una reflexió per part de la ciutadania i les institucions, i que qualsevol política ha de tenir en compte tots els interessos en joc, i molt especialment, el de les dones afectades, per tal de facilitar la seva integració social i, no, en canvi, forçar-ne l'exclosió.

*Argèlia Queralt és membre de la Junta directiva de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professora de la Universitat de Barcelona, i Núria Pumar és professora de la Universitat de Barcelona.

dijous, 11 de febrer del 2010