Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

Recomiendo este vídeo. Se puede escuchar en inglés con subtítulos.




Courtney Martin: Reinventing feminism | Video on TED.com

Jornada commemorativa del dia de les dones 8 de març de 2011

“MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
EN UN MÓN GLOBALITZAT”

A vegades les normes i les polítiques públiques que se’n deriven silencien o ignoren les situacions de subordinació i explotació de les dones que pertanyen a cultures minoritàries com poden ser les dones d'ètnia gitana o les dones de col·lectius migrants. Aquesta situació comporta, en ocasions, exclusions múltiples en el sí de la societat.

El Seminari “MANIFESTACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN UN MÓN GLOBALITZAT” pretén analitzar les possibles vies de prevenció i reparació de situacions que vulneren els drets fonamentals de les dones i, en particular, d’aquelles dones que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat per la seva condició de persones immigrades. Amb aquest objectiu es considera indispensable comptar no només amb la visió que des d’occident es pot tenir dels fenòmens estudiats sinó, a més, comptar amb l’anàlisi actual i directa de les diferències entre homes i dones que es produeixen en la cultura d’- origen i que, en el seu cas, es poden veure agreujades en les societats d’acollida.
Aquesta activitat està organitzada pel Grup “el dret amb les dones” conformat per professores i investigadores de la Facultat de Dret, en el marc del projecte dret al Dret. El nostre equip es va constituir al 2006 i té la voluntat de introduir la perspectiva de gènere a la nostra Facultat. Així, a través de diferents iniciatives, el dret amb les dones hem treballat la relació dones-dret respecte a qüestions jurídiques que plantegen actualment alguns dels dilemes més controvertits a les societats occidentals, així com alguns dels temes més debatuts als moviments feministes contemporanis: igualtat efectiva dona-home, tutela dels fills, conciliació de la vida personal i laboral, i entre d’altres, la violència de gènere.

Els drets de les dones al 2010

Escrit per Núria Pumar i Argèlia Queralt. IDHC.* dijous, 30 de desembre de 2010 12:43

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

(Publicat originalment a La Independent.)

Els reptes pendents a Catalunya, l'Estat espanyol, Europa i el món

Las estadístiques de Nacions Unides revelen, any rera any, el desigual repartiment de béns i drets al món entre dones i homes, desigualtat que s'ha accentuat amb la crisi econòmica actual. L'últim informe sobre la situació de les dones al món, del 2010 (World’s Women 2010), si bé mostra que les desigualtats entre homes i dones han disminuït lleugerement en educació, sanitat i participació en el mercat de treball, posa en evidència que ser dona multiplica les possibilitats de ser pobre, sobretot si s'hi afegeixen altres factors,com la vellesa o haver de mantenir familiars dependents. A més, les dones continuen essent majoria en les feines més mal remunerades i en els sectors informals de l'economia.

En aquest context destaquem dos problemes globals que afecten les dones de tot el món i, per tant, també les dones que viuen al nostre país: la violència de gènere i el desequilibri en l'exercici del poder, és a dir, l'absència de participació de les dones en decisions que els afecten, tant en el pla polític com en l'econòmic.

Violència de gènere

Al 2004 es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere, pionera a Europa, que va donar visibilitat a un problema que fins fa pocs anys era desatès pels poders públics, per considerar-lo circumscrit a l'esfera privada de les persones. La llei ofereix una protecció integral a les dones afectades per aquestes conductes violentes i inclou mesures específiques en diferents àmbits, com el policial, judicial, laboral i de protecció social.

Malauradament, les xifres de dones assassinades per les seves parelles o exparelles no disminueixen (a 21 de desembre de 2010, segons dades de l'Observatori estatal de la Violència de Gènere, han estat assassinades 71 dones). Aquestes dades evidencien que la llei integral, tot i que necessària, no és suficient perquè cal un canvi en les pautes culturals i educatives, com recentment ha posat de manifest la primera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, realitzada per la Generalitat.

Desequilibri en l'exercici del poder

Quant a la participació política de les dones a l'Estat espanyol, les dades permeten ser una mica optimistes. Així, es manté l'augment del nombre de dones que participen als òrgans de representació política; concretament, el nombre de diputades i de senadores en aquesta legislatura, segons dades de l'Institut Català de les Dones, se situen en un 34,5% i un 30,4% respectivament, xifra que supera de bon tros la de la legislatura de 1982-1986, amb una mitjana del 5%. En qualsevol cas, aquests percentatges queden encara lluny de la representació equilibrada que es va marcar la Llei Orgànica d'Igualtat efectiva entre homes i dones de l'any 2007. En els parlaments de les comunitats autònomes el balanç és més favorable, perquè, en la majoria, la presència de diputades supera el 40%. A l'empresa privada, en canvi, la situació és ben diferent: les dones continuen essent una minoria clara en els centres de decisió econòmica.

Drets socials i laborals. Dones immigrants

La crisi econòmica actual i la retallada de drets socials i laborals que han adoptat la majoria de governs per a fer-hi front ha representat un balanç negatiu per a les polítiques d'igualtat i ha afectat de manera molt negativa els grups socials més desafavorits, entre els quals, el de les immigrants. El fenomen migratori global ha afavorit que un gran nombre de dones estrangeres que viuen en situació irregular a l'Estat espanyol siguin objecte de tràfic per part de màfies internacionals, i també que es portin a terme pràctiques que estan penalitzades per atemptar contra els drets bàsics de la dona, com ara la mutilació genital.

En els últims mesos, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'aprovació de normatives polèmiques que prohibeixen portar el vel integral (nikab o burka) als espais públics d'algunes poblacions de Catalunya i Andalusia. Ara no és el moment d'entrar a fons en una qüestió intercultural tan complexa i tan sensible socialment. Pensem, en tot cas, que abans d'emprendre qualsevol política al respecte, aquesta és una qüestió sobre la qual hi ha d'haver un debat i una reflexió per part de la ciutadania i les institucions, i que qualsevol política ha de tenir en compte tots els interessos en joc, i molt especialment, el de les dones afectades, per tal de facilitar la seva integració social i, no, en canvi, forçar-ne l'exclosió.

*Argèlia Queralt és membre de la Junta directiva de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professora de la Universitat de Barcelona, i Núria Pumar és professora de la Universitat de Barcelona.

Nou Seminari

Hipatia d'Alexandria. La veritat sobre la primera dona de ciència.

Taula rodona

La mateixa taula rodona es portarà a terme dues vegades:

El dimarts 6 d’octubre a la Facultat d’Economia i Empresa (Sala d’Actes. 12- 13,30h.)

El dimecres 7 d’octubre a la Facultat de Pedagogia (Saló de Graus.

10-11,30h.)

A càrrec de:

Lídia Puigvert, Sociòloga. Universitat de Barcelona

Lourdes Rué, Biòloga. Universitat Rovira i Virgili Laura Ruiz, Antropòloga. Universitat de Barcelona

Hipatia va ser la primera dona astrònoma, matemàtica i filòsofa documentada perla Història. Ara la pel·lícula Àgora del director Amenabar la posarà a primera línea de l’actualitat. Però no tot el que actualment s’està explicant i escrivint sobre Hipatia respon a la veritat.

Les investigadores convidades a la taula van considerar que s’havia d’anar més enllà del present estat de la qüestió i publicar la recerca que han dut a terme, elaborada des de diferents àmbitscientífics que afecten a la vida personal i intel·lectual de Hipatia. Tres de les autores d’aquesta recerca ens presentaran els resultats en els quals es planteja la relació entre ciència i religió; les dones que han lluitat i lluiten contra qualsevol fanatisme, tant religiós, com polític; es relaciona la filosofia platònica amb la concepció actual d’amor platònic, la influència en les nostres relacions afectives i sexuals i el problema de la violència de gènere. Temes de l’Alexandria del segle V, però també de les actuals societats occidentals, davant els quals la humanitat ens enfrontem al llarg de la història.

Confirmar assistència trucant al 93 403 50 99 o a Grup dones [grupdones.safo@ub.edu] .

Mujeres científicas

La Unión Europea ha editado un libro que recuerda la historia de científicas europeas olvidadas. En la presentación del libro se establece que " la invisibilidad de las mujeres científicas en la historia de la ciencia no significa que la ciencia sea un mundo sólo de hombres". El libro pretende recuperar la trayectoria de científicas europeas de distintas épocas. El libro se puede descargar en formato acrobat o se puede oír a través de audio libro en formato mp3. Para descargas u oír sus capítulos se debe seguir el siguiente enlace.

Anmistía Internacional: Una vida sin violencia para mujeres y niñas.

Todo acto de violencia que se dirija contra una mujer o una niña por supertenencia al sexo femenino o que les afecte desproporcionadamente, constituye discriminación y una violación de derechos humanos contra la que deben actuar y rendir cuentas los estados. Con arreglo a diversos tratados, entre los que destaca la Convención sobre la Eliminación de Todas las Formas de Discriminación contra la Mujer, España debe combatir la violencia de género en sus distintas manifestaciones mediante la adopción de una serie de medidas legislativas y de otro tipo dirigidas a proteger a lasvíctimas con recursos apropiados, prevenir tales abusos y procesar a sus autores aplicando sanciones de conformidad con la gravedad del delito.
Si bien España ha dado en los últimos años pasos importantes en relación a la violencia contra las mujeres por parte de sus parejas y exparejas, otras manifestaciones de violencia de género han sido desatendidas, tal y como demuestra este informe. Amnistía Internacional en este documento examina las medidas y esfuerzos realizados por el Estado español para hacer frente a la violencia contra las mujeres y las niñas, y analiza detenidamente la acción dispuesta respecto de la violencia sexual y la trata, ya sea con fines de explotación sexual u otros.
Proteger, prevenir y procesar son obligaciones que definen de manera crítica el derecho de las mujeres y las niñas a una vida libre de violencia, concepto que engloba la exigencia de una respuesta que se dirija a combatir todas sus formas, con todos los medios, respecto de todas sus dimensiones. Cabe recordar que, dado el modo en que las diversas formas de violencia de género
se refuerzan mutuamente, así como el carácter concurrente de sus distintas manifestaciones, los Estados no tienen ante sí un menú a la carta para elegir. Para una acción eficaz, el Estado español debe fortalecer la protección de los derechos humanos de las mujeres y las niñas ante la discriminación y la violencia de género, asegurándoles asistencia integral y recursos, sin distinciones que impliquen desprotección por el tipo de violencia que han sufrido y cualquiera que sea el vínculo con el agresor.
En materia de violencia sexual contra mujeres y niñas, este informe pone de manifiesto el vacío de políticas públicas expresadas en planes con medidas basadas en un enfoque de derechos humanos dirigidas a la prevención de estos abusos, la asistencia y protección integral de las víctimas y la persecución eficaz del delito. Amnistía Internacional, además, llama la atención sobre la presencia de prácticas administrativas y judiciales con consecuencias negativas para la protección de las víctimas, para su acceso a una atención integral y a recursos efectivos para obtener justicia.
--
Este es el informe anual de Anmistía Internacional España que se puede consultar aquí.