Si bé és veritat que, als EEUU dels anys 70, la lluita a favor de la igualtat entre homes i dones dins dels moviments contraculturals es va veure afavorida per la consolidació del “Women’s Liberation Movement”, també ho és que la centralitat d’aquesta lluita va provocar una de les més ferotges lluites intestines en aquests moviments. Ni tan sols la lluita contra la guerra a Vietnam va aconseguir reconciliar els interessos dels dos grups. Al contrari, va polaritzar encara més les posicions de les/els feministes i els seus detractors. Molts homes del moviment, donat que eren els únics que es veien directament afectats pel sistema de reclutament i pel combat, actuaven com a únics protagonistes legítims de les protestes contra la guerra, i relegaven a les dones a un paper secundari. D’altres, en canvi, veien en la causa feminista l’instrument més eficaç per articular la lluita contra la ideologia masclista i patriotera que havia conduït als EEUU a la guerra i n’adoptaren el discurs i el programa polític. Aquests darrers começaren un procés de formulació de nous models masculins allunyats dels esmentats discursos hegemònics. En aquesta sessió, es proposa un recorregut per pel·lícules sobre la guerra americana a Vietnam amb el que s’espera il·lustrar la transició d’un primer moment en què s’intenta repensar el model patriarcal de masculinitat i proposar-ne de nous a un segon moment de “re-inscripció” de la “masculinitat imperial” durant la revolució conservadora del president Reagan.
Acte Institucional de commemoració del 8 de març Universitat de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada